El de Begur és un dels marcs amb el que tinc cert “gafe“, certa mala sort. No perquè sigui difícil de trobar, sinó perquè mai el puc visitar en bones condicions. El tinc relativament a prop, a uns 15 minuts, però no solc anar per allà. El darrer dia que l’he visitat ja era fosc, hivern (sense llums de cases), l’últim marc d’aquesta segona retrobada, ja cansat i fart de carretera.
Aquest marc està situat just al mirador d’Aiguablava encarat cap a la cala de Fornells, en una corva molt tancada, amb espai per aparcar (GPS: 41.94, 3.21).
El marc actualment està abandonat, sense la placa (quan el vaig visitar el 2013 tampoc la tenia: https://marcscostabrava.wordpress.com/2013/08/22/marc-de-begur-de-dia/), poc anivellat i ple de guixades. El típic cas de marc que el van posar allà i “nunca más se supo”.
EDITAT 06/02/2018
De casualitat he trobat el text que hi havia a la placa d’aquest marc. Està publicat a El Punt Avui del 16 de juliol de 2010 (versió digital) i diu:
“Aiguablava i Fornells no són per a nosaltres mers accidents geogràfics, termes de la toponímia del litoral: són formes del nostre esperit, trossos de la nostra íntima personalitat” (Josep Pla, El meu país, 1968)
//platform.instagram.com/en_US/embeds.js
Poc cosa més puc dir, les vistes no eren gaire maques quan hi vaig passar. Com he dit abans, en ser hivern poques cases estaven il·luminades en aquesta zona. Tampoc hi havia lluna que aportés una mica de claror. Una mica decepcionant…
Els marcs de la Costa Brava 